Sergi Roberto en l'últim partit del Barça B al Miniestadi // FCB

Després de vuit jornades el filial blaugrana comença a preocupar i molt. Només 5 punts sumats de 24 possibles o el que és el mateix, una sola victòria, cinc derrotes i dos empats. Unes dades que el porten fins a la vintena posició, en plena zona de descens i que encenen les alarmes a Can Barça. L’estil de joc és el mateix que el de l’anterior campanya: futbol de toc, triangulacions i ritme alt; però falta més profunditat, la piloteta no entra i el nerviosisme i la pressió sembla que es comencen a apoderar dels jugadors i el cos tècnic del Barça B.

La situació pot semblar estranya si és té en compte que aquest equip fa poc més de quatre mesos es va convertir en el millor filial de la història del Barça, després de quedar tercer en el seu retorn a Segona Divisió A. Però molt han canviat les coses al Miniestadi des de llavors. Començant per l’entrenador, Eusebio Sacristán, que ha substituït Luis Enrique. El de Valladolid s’ha trobat amb un conjunt molt jove –fins a vuit jugadors del juvenil es van incorporar al filial durant la pretemporada- i amb molts dels jugadors claus de la campanya passada que ja no hi són: Andreu Fontàs i Thiago van passar a formar part del primer equip, Oriol Romeu va fitxar pel Chelsea, Edu Oriol i Abraham pel Saragossa i Nolito –que va ser un dels jugadors més destacats de la temporada passada- va fitxar pel Benfica. A l’andalús se’l troba molt a faltar al Mini i és que juntament amb Jonathan Soriano conformaven un dels atacs més mortífers de tota la Segona Divisió.

Els dos fitxatges no rutllen

Cal tenir en compte, també, que els fitxatges per suplir les baixes ofensives no estan funcionant com s’esperava. Kiko Femenía està tenint un rendiment que ronda la mediocritat i Rodri, tot i que va començar molt fort, ha anat de més a menys. Tot i així, Isaac Cuenca, que ha tornat aquesta temporada després de ser clau en l’ascens del Sabadell, és dels extrems més destacats i jornada rere jornada va agafant més confiança per mostrar què és capaç de fer. Qui podria tenir més minuts per col·laborar a l’eix atacant blaugrana és Gerard Deulofeu. El jove extrem, de 17 anys, acostuma a sortir a les acaballes del matx, quan el partit ja està força decidit i no s’aprofita degudament la seva qualitat i rapidesa.

El retorn de Soriano, una esperança

En tot cas, una de les grans esperances del filial és la recuperació de Jonathan Soriano, que segurament podrà estar a les ordes d’Eusebio aquesta propera jornada, després de recuperar-se de la lesió que es va fer durant la pretemporada. El del Pont de Vilomara pot ser el gran revulsiu d’un Barça B mancat de gol i de definició atacant. Els 34 gols en l’últim campionat l’avalen i pot ser un dels culpables perquè el Barça B recuperi l’olfacte golejador que sembla que no acaba de trobar i que el situa en el pou de la zona de descens.
Transformar el gran número d’ocasions de gol, millorar l’aspecte defensiu i convertir el bon joc en victòries són els objectius més immediats d’un Barça B que per joc, actitud i treball no mereix estar a la zona de descens. Sens dubte, la bona feina tard o d’hora ha de tenir la seva recompensa.