La tercera entrega d’El retrovisor, la secció d’història del futbol català. Aquesta vegada està dedicat al Palamós i fa una aproximació als inicis del club degà de Catalunya

Aquesta és la plantilla del Palamós, actualment a Primera Catalana // PALAMÓS CF

L’arribada del futbol a Palamós de la mà del senyor Gaspar Matas, estudiant a Anglaterra i fundador/primer president del Palamós FC, significa el principi “reconegut” i “oficial” del futbol a casa nostra. Aquell any de 1898 és recordat a les nostres contrades per la pèrdua de l’especial relació “marinera” i “mercantil” amb l´illa de Cuba, però recordat sempre des d’aleshores per la melangia de les havaneres i el dolç paladar dels cremats, contempla els inicis d’una nova aventura, aquesta vegada esportiva, així com d’una passió tan fogosa com la d’ultramar.

No sembla clar quin va ser el primer adversari del club palamosí perquè les fonts no coincideixen en aquest punt, però tot sembla indicar que es va tractar de l’equip d’un vaixell anglès, poc després de la seva fundació. En aquells temps inicials del “foot-ball” era molt habitual que els mariners dels vaixells britànics, en arribar a algun port, dins de les activitats socials que establien amb els habitants de la població visitada i també per distreure’s de la rutina de la vida al mar, acordessin la celebració d’algun partit amb els jugadors locals. Justament aquesta pràctica figura com una de les formes de difusió que va tenir l’esport de la pilota rodona i jugada amb els peus, la qual cosa ens mostra alhora que el futbol gaudeix, des del seu naixement, d’una força “democràtica” (contràriament al caràcter eminentment burgès que alguns desitgen que tingui de forma quasi exclusiva), la qual cosa té molt a veure amb la facilitat d’aprendre i desenvolupar les seves regles.

Aquell primer “match” va acabar amb victòria blanca i negra, és a dir, de la nostra gent, perquè els primers colors del club empordanès foren el blanc per a les samarretes i el “negre” (o millor dit, el “fosc”, com l’anomenen les fonts). Curiosament (hi tindrà quelcom a veure el junguià inconscient col·lectiu?) aquests serien els colors clàssics, més endavant, de la selecció catalana i els que m’agrada, a mi personalment, veure lluir als nostres internacionals en les escasses (malauradament) ocasions en què podem veure’ls en acció.

Un altre partit primerenc (algunes fonts creuen que seria el primer de l’entitat palamosina, però les dates no semblen confirmar-ho perquè no pot ser que l´equip estigués inactiu fins al principi del nou segle) i, probablement amb idèntic resultat, va ser contra l’equip de la fàbrica Armstrong de Palafrugell. Aquesta factoria surera és una empresa de gran tradició a la vila veïna de Palamós i ha estat coneguda amb noms diferents al llarg de la seva dilatada història (el nom de “Can Màrius” és un dels més populars). Entre els anys 1900 i 1904 (justament!) va portar la denominació esmentada, indiscutiblement d’origen britànic, formant-s’hi un equip dels que avui en dia en diríem segurament d’”empresa”, participant d’una meravellosa tradició associativa i formativa que, entre molts exemples mítics, ens ha donat la gran Damm de Barcelona (en els seus principis) i l’entranyable Coma-Cros de Girona. Necessitem més per concedir al futbol un tarannà “democràtic”?

Canvi de colors, nous camps i primer partit internacional

L’esdeveniment que va suposar el canvi del “blanc-i- negre” identificatiu del primer Palamós pels colors groc i blau actuals (que, a més, resulten ser els de la Vila) va ser un campionat provincial que tenia com a un dels premis l’honor d’incorporar els colors del districte marítim de Palamós (que aleshores voldria dir pràcticament de la província de Girona) a l’equipament dels vencedors. Naturalment, el Palamós Foot-ball Club en va resultar el guanyador. Així ho explica el mateix club i hem de creure que no forma part de la llegenda. Ara bé, com dirien els italians, “si no è vero, è ben trovato”.

El 24 de juliol de 1912 el Palamós va inaugurar un dels primers camps (sens dubte, no el primer de tots) fora del nucli urbà pròpiament dit. El seu rival va ser un dels primers equips de la ciutat de Girona, l’Strong Sport FC, fundat segons sembla al 1902; d´acord amb determinats documents (no tots ho expliquen així) es basa en la fusió d’alguns equips més antics com ara el Foot-ball Club Gironí i membres de l’Agrupació Juventud de la mateixa capital. Els baix-empordanesos van guanyar per 3 a 1.

El primer partit de caràcter internacional el va jugar el Palamós el 27 de maig de 1928 (en plena dictadura de Primo de Rivera) contra el Revel de França, actualment formant part de la Division Honneur Midi-Pyrénées (Revel és una població llenguadociana, no massa llunyana de la Carcassona reconstruïda durant el Segon Imperi francès pel famós arquitecte medievalista Viollet-le-Duc). La victòria fou per al Palamós. L’endemà es va jugar un segon partit de revenja i tornaren a guanyar els catalans, ara per3 a1. No era la primera i, evidentment, no seria l’última dels homes que, com canten orgullosament en el seu himne, vesteixen el groc de les ginesteres i el blau de la mar.