Els Koala’s Team van tornar a organitzar una prova ‘pirata’, sense suport de cap administració, en un recorregut tècnic i exigent per la muntanya màgica de Montserrat. Hi van participar 130 corredors. 

Panoràmica des de Sant Miquel // Xavier Caros

Ho van tornar a fer. Els Koala’s Team van tornar a organitzar una prova ‘pirata’, és a dir, autoorganitzada i sense suport de cap administració. Ni suport, ni permís, perquè quan el primer any el van demanar no els hi van donar. Com resumia el Carles, un dels ideòlegs d’aquesta iniciativa, “nosaltres volíem fer una cursa legal, però com que no ens deixen, el que no ens poden prohibir és que anem a córrer per la muntanya”.

I així van fer. 130 corredors i corredores van desafiar la nit de divendres a dissabte per intentar superar el repte de la muntanya més estimada, la muntanya màgica: Montserrat. 42 kilòmetres de natura i companyerisme, sense dorsals, marques al recorregut ni classificació. Els gairebé 3000 metres de desnivell positiu van contribuir a l’èpica en el relat dels participants, la majoria dels quals es va perdre en un moment o un altre, mantenint sempre l’esperit d’esportivitat de professionals com Kilian Jornet. L’atleta de l’equip Salomon acostuma a dir en situacions semblants: “more kilometers, more fun”.

Un dels punts forts d’aquesta cursa no competitiva eren les magnífiques vistes que es podien contemplar durant bona part del recorregut. Així, el corredor californià afincat a Barcelona Tyler Andrews exclamava “és la primera vegada que corro per sobre dels núvols”. I és que com es va veure a l’Ultra Trail del Mont Blanc, els corredors nordamericans no estan acostumats al desnivell de les curses europees. “No sé com li podré explicar la bellesa d’aquestes vistes a la meva dona”, continuava. De ben segur les fotos hi ajudaran.

El recorregut, tècnic i exigent, pujava diversos cims del massís, començant pel de Sant Jeroni (1236m), on la majoria de corredors va poder veure al sortida de sol. Posteriorment, seguia per Collbató, Santa Cecília, el monestir, Can Massana i de tornada a El Bruc, lloc de la sortida i arribada de la marató. Els corredors havien sortit en grups i els més ràpids poc a poc anaven barrejant-se amb els més lents, que havien sortit abans. La idea dels organitzadors era que cadascú trobés una velocitat on es sentís còmode i anés així fent kilòmetres.

Els participants van destacar la qualitat dels avituallaments, un fet poc habitual a les curses gratuïtes i que en aquest cas també va incloure begudes amb ordi fermentat. L’ambient festiu es va fer palès a l’avituallament de Can Massana. Abans de poder tastar els refrigeris i menjars disponibles, els corredors i corredores havien de superar una sèrie de proves que recordaven el passat escolta d’alguns dels organitzadors i voluntaris de la marató. El premi era un ull tapat de corsari, que juntament amb la barretina característica d’alguns dels atletes, els conferia una imatge atípica per als visitans i caminaires que es trobaven a Montserrat.

El dinar de germanor va posar punt i final a una jornada que de ben segur tindrà continuitat els propers anys, contribuint a apropar les curses de muntanya als corredors populars del país.